BernatMGustà

Entre els anys 2000 i 2007, Bernat M. Gustà inicia i consolida la seva trajectòria artística, marcada per una formació acadèmica rigorosa i un univers d’influències molt divers. El seu primer contacte amb la disciplina pictòrica té lloc a l’Acadèmia «Davinci», situada al Portal de l’Àngel de Barcelona, on aprèn les bases del dibuix i la pintura sota la mirada atenta de professors que el van encaminar cap a una pràctica constant i meticulosa. Entre els anys 2000 i 2007, Bernat M. Gustà inicia i consolida la seva trajectòria artística, marcada per una formació acadèmica rigorosa i un univers d’influències molt divers. El seu primer contacte amb la disciplina pictòrica té lloc a l’Acadèmia «Davinci», situada al Portal de l’Àngel de Barcelona, on aprèn les bases del dibuix i la pintura sota la mirada atenta de professors que el van encaminar cap a una pràctica constant i meticulosa. Posteriorment, ingressa a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on aprofundeix en la tècnica, la teoria i el pensament crític entorn de l’art contemporani.
Fill d’una mare artista multidisciplinària, Gustà creix en un entorn creatiu i immers en la cultura visual europea: des de petit recorre museus arreu del continent i és en aquests viatges on adquireix una sensibilitat particular per la pintura i la història de l’art. La seva mare també el introdueix directament a l’estudi, on experimenta amb diferents tècniques fins a trobar en la pintura a l’oli el mitjà més fidel a la seva manera d’expressar-se, aplicant-la sobre tela, cartró o paret amb la mateixa intensitat.
Les seves primeres influències pictòriques són noms cabdals de l’art modern i contemporani: Henri Matisse, amb la seva força cromàtica; Lucian Freud, amb la intensitat psicològica del retrat; i Julian Schnabel, amb l’energia matèrica i l’esperit trencador. Tanmateix, la seva mirada s’eixampla més enllà de la pintura i es nodreix del cinema i la música com a fonts constants d’inspiració. Directors com David Lynch, Martin Scorsese, Roman Polanski, Woody Allen, Lars von Trier, Federico Fellini o Vittorio De Sica aporten atmosferes, narratives i registres estètics que ressonen en la seva obra plàstica. En l’àmbit musical, Gustà s’alimenta de la visceralitat i l’energia de bandes i creadors com Rage Against the Machine, Deftones, Tool o The Hellacopters, alhora que connecta amb veus de la música catalana com Pau Riba, Marc Parrot i Albert Pla, així com propostes experimentals com Vidus o Missing Dog Head.
En aquest període, Bernat M. Gustà comença a definir una veu pròpia: una pintura que combina la potència cromàtica i matèrica amb referències culturals heterogènies, sempre arrelada en una experiència vital marcada per la passió, l’experimentació i l’obertura a múltiples llenguatges artístics.
Les seves primeres influències pictòriques són noms cabdals de l’art modern i contemporani: Henri Matisse, amb la seva força cromàtica; Lucian Freud, amb la intensitat psicològica del retrat; i Julian Schnabel, amb l’energia matèrica i l’esperit trencador. Tanmateix, la seva mirada s’eixampla més enllà de la pintura i es nodreix del cinema i la música com a fonts constants d’inspiració. Directors com David Lynch, Martin Scorsese, Roman Polanski, Woody Allen, Lars von Trier, Federico Fellini o Vittorio De Sica aporten atmosferes, narratives i registres estètics que ressonen en la seva obra plàstica. En l’àmbit musical, Gustà s’alimenta de la visceralitat i l’energia de bandes i creadors com Rage Against the Machine, Deftones, Tool o The Hellacopters, alhora que connecta amb veus de la música catalana com Pau Riba, Marc Parrot i Albert Pla, així com propostes experimentals com Vidus o Missing Dog Head.
En aquest període, Bernat M. Gustà comença a definir una veu pròpia: una pintura que combina la potència cromàtica i matèrica amb referències culturals heterogènies, sempre arrelada en una experiència vital marcada per la passió, l’experimentació i l’obertura a múltiples llenguatges artístics.